Segona taula de debat del projecte Mirades Guerreres: Moviments socials i fotoperiodisme

 

 

El passat dissabte 18 d'octubre del 2025 vàrem fer la nostra segona taula de debat, dins del projecte Mirades Guerreres en homenatge a Joan Guerrero. Vàrem gaudir d'una interessant jornada. Han intervingut els següents contertulis:

 

• Odei A.-Etxearte, periodista i escriptora. Coordinadora de Fòrum Grama i col·laboradora a El Punt, així com a diversos llibres fonamentals sobre la ciudad de Santa Coloma.
• Litus Pedragosa, fotògraf, ex col·laborador de Grama y veterà relator gràfic de la ciutat.
• Josep Pitarque, activista veïnal, videògraf, membre de diversos medis digitals i alma mater de Gramenet TV.
• Sergi Bernal, fotògraf, escriptor i documentalista. Investigador i impulsor de la història d'Antoni Benaiges, El maestro que prometió el mar.

 

En començar, en Josep Pitarque ens ha fet un recorregut per la història de la premsa local d'una Santa Coloma dels anys 70 i 80, mostrant-nos diverses publicacions que van sorgir dels moviments i les lluites veïnals en els seus diferents barris, i com, amb eines tan precàries, se'n sortien molt bé. Aquestes publicacions sortien mensualment, i eren un medi de comunicació per fer saber les realitats quotidianes a la ciutadania.

A través de la seva presentació, hem pogut apreciar com la premsa ha evolucionat des de aquells temps fins a l'actualitat, amb diaris locals com ara Fòrum Grama, Infograma i El Mirall, que continuen exercint un paper crucial en la comunicació comunitària. 

La periodista Odei A.-Etxearte ens ha obert la xerrada amb una valuosa frase que li va dir el seu pare: "Si vols ser periodista, ves a Santa Coloma i comença a llegir la revista Grama". Perquè la importància de la premsa no oficial rau en que és la que no es manipula per interessos polítics.

Odei també ens ha parlat de les dificultats per mantenir vius els mitjans impressos en una era en què sembla que la informació ha de ser gratuïta, i de la gran importància de la memòria històrica: si no s'expliquen els detalls, les lluites pels drets, o la vida, la història, les repressions, si això es perd i no hi ha una memòria del passat, ens tornaran a manipular.

I, per tal de garantir la memòria, com fem perdurar una imatge o un text? Els suports digitals, ja siguin pen drives o CD-ROMs, es fan malbé aviat. Paradoxalment, en un temps de volums inabastables d'informació electrònica i tecnologies modernes d'emmagatzemament, es demostra que és més perdurable el paper de sempre.

En Litus Pedragosa ens ha fet també un recorregut per la trajectòria de la revista Grama, parlant dels creadors i destacant els seus col·laboradors, i com, amb la càmera a la mà, sortien al carrer per documentar manifestacions i problemes socials d'aquells moments. Ha reflexionat sobre la precarietat actual en l'àmbit del periodisme gràfic, i ha fet referència a un debat, de plena actualitat, sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en la producció d'imatges periodístiques, i sobre l'autenticitat i l'ètica en el periodisme contemporani.

En Sergi Bernal ens ha parlat dels seus començaments al moviment 15M, de com es dedicaven també a documentar les realitats del que passava a peu de carrer en aquell moments. Ha parlat de la importància de la memòria: de buscar la història de totes aquestes persones que van viure una guerra civil i que no saben ni com escriure aquells propis records; de donar veu i posar llum a la foscor per ètica i compromís social que hem de tenir per la nostra memòria històrica.

En resum, aquesta jornada ha estat una invitació a valorar la història dels nostres mitjans locals i a reconèixer el seu paper essencial en la construcció d'una societat informada i crítica. La premsa, tant en el passat com en el present, continua essent una eina fonamental per a fomentar el diàleg i la memòria col·lectiva.

 

Primera taula de debat del projecte Mirades Guerreres: El Futur de la Fotografia

El passat dissabte 20 de setembre va tenir lloc la primera taula de debat organitzada per ACAF, en el marc del projecte fotogràfic d'homenatge a Joan Guerrero, Mirades Guerreres.

Durant el debat ha actuat com a moderador el nostre company Silvestre Moreno. Han intervingut

• Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, pedagoga.
• Juli Carbó, fotògraf, ex cap de fotografia de El Periódico de Catalunya.
• Vicenç Semper, fotògraf, membre de l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet.
• Lucas Vallecillos, fotoperiodista, col·laborador de National Geographic, El País i The Sunday Times, entre d’altres.

L'alcaldessa de Santa Coloma, Mireia Gonzàlez, ha incidit en l'actual difusió massiva i democratització de la fotografia, i la seva conseqüència, l'aparició de diverses realitats entorn a un mateix fet, descrites per quantitats d'imatges sense precedents a l'història moderna.

Lucas Vallecillos ha expressat un punt de vista optimista devant el futur de la fotografia: qualsevol pot produïr notícies a través de la fotografia, a diferència de les estructures prèvies, més rígides i jerarquitzades. No hi ha una pèrdua de valors, l'ètica de la professió periodística continua i continuarà viva.

Vicenç Semper ha manifestat, en la mateixa línea del Joan Guerrero, la seva preferència pel contingut de les imatges i per l'honestedat enfront de l'impacte, tan buscat a les xarxes socials.

Julio Carbó ens parla també d'un excel·lent futur per a la fotografia: cada dia se'n generen molts milions al món, com mai a la història. La majoria, però, es fan amb el mòbil i no surten del seu àmbit local. Alhora, mai s'ha invertit tan poc en el manteniment i la promoció del fotoperiodisme per part dels grans mitjans. Julio també creu necessari l'aprenentatge per part dels joves de l'esperit crític, per tal de apropar-se a la veritat per damunt de l'enlluernament de les xarxes socials.

Al debat també s'ha parlat de la manipulació de les imatges, que no és nova però amb les tecnologies digitals es fa de forma massiva; dels efectes de les xarxes socials com a contenidors que confirmen sistemes de prejudicis, als quals contribueix la difusió massiva d'imatges; del paper de la IA i eines com Adobe Photoshop i els seus límits acceptables; dels límits de la pròpia fotografia com a transmissora de la veritat, o dels canvis a la professió de fotoperiodista i com es comparen professionals i aficionats, entre d'altres.

 

Jornades W. Eugene Smith: Fotoperiodisme

 

Ahir, dijous 9 de setembre del 2021, vàrem celebrar la primera de la sèrie de taules de debat dins del programa de Jornades dedicat a W. Eugene Smith, amb motiu de l’Exposició «Homenatge a W. Eugene Smith» a Can Sisteré.

Aquesta primera taula de debat ha estat dedicada al Fotoperiodisme. L’acte ha estat un èxit, tant de públic – s’ha completat l’aforament permès – com per l’interés que ha generat. Hi han intervingut:

– Joan Guerrero, fotoperiodista colomenc.

– Julio Carbó, cap de Fotografia d’El Periódico de Catalunya.

– Chelo Sánchez, gran coneixedora de la intrahistòria del viatge de W. Eugene Smith a Deleitosa, Cáceres, origen del seu assaig «A Spanish Village: It Lives In Ancient Poverty And Faith».

– Pedro J. Justicia, president d’ACAF i moderador.

Joan Guerrero, tan apassionat avui per la seva professió com ho ha estat sempre, ha fet èmfasi en la fermesa dels valors humanistes que han d’acompanyar el fotoperiodisme. Ens ha descrit, en clau de música i poesia visual, l’extraordinària bellesa d’algunes de les millors imatges captades per W. Eugene Smith, com ara «Tomoko Uemura al seu bany» o «El velatori», i també, en clau reivindicativa del drama de la pobresa i la repressió a Deleitosa, la molt famosa dels tres guàrdies civils o la del rodamón al costat d’una pintada feixista. Joan ha defensat a la seva al·locució la fotografia que capta l’essència de la condició humana i no l’accessori: «l’acció de la vida, la vida del món, el seu humor, les seves tragèdies; dit d’una altra manera, la vida tal com és», com deia Smith.

Julio Carbó ens ha descrit la complexitat de la feina als departaments de Fotografia dels mitjans de gran tirada i abast, les diferències amb el fotoperiodisme de fa vint o trenta anys, així com el paper d’internet i les xarxes socials per proporcionar immediatesa i grans volums d’imatges als mitjans digitals i impresos. Hem pogut apreciar com es cobreixen, amb els moderns sistemes de comunicació digital, els events a tot el món, mitjançant, per exemple, imatges d’agències o fotoperiodistes freelance sobre el terreny.

I Chelo Sánchez ha fet una magnífica descripció, plena de detalls i anècdotes, de l’aventura de Smith a Deleitosa: la misèria i la brutícia que havien de sofrir els habitants d’aquest petit poble de Cáceres, el silenci, la por a la repressió, la vigilància extrema del règim franquista de tot el que passava, la història personal de la família Curiel… i la lluita de Smith per esquivar els falangistes i els serveis secrets, i aconseguir treure del país els negatius per poder explicar al món la realitat de l’Espanya de la postguerra civil.

A ACAF estem molt orgullosos de la nostra contribució a la Cultura, en Majúscules, de la ciutat de Santa Coloma! A continuació us presentem un vídeo i un recull d’imatges de la sessió.

---

Ayer, jueves 9 de septiembre de 2021, celebramos la primera de la serie de mesas de debate dentro del programa de Jornadas dedicado a W. Eugene Smith, con motivo de la Exposición «Homenaje a W. Eugene Smith» en Can Sisteré.

Esta primera mesa de debate ha estado dedicada al Fotoperiodismo. El acto ha sido un éxito, tanto de público – se ha completado el aforo permitido – como por el interés que ha generado. Han intervenido:

– Joan Guerrero, fotoperiodista colomense.

– Julio Carbó, jefe de Fotografia de El Periódico de Catalunya.

– Chelo Sánchez, gran conocedora de la intrahistoria del viaje de W. Eugene Smith a Deleitosa, Cáceres, origen de su ensayo «A Spanish Village: It Lives In Ancient Poverty And Faith».

– Pedro J. Justicia, presidente de ACAF y moderador.

Joan Guerrero, tan apasionado hoy por su profesión como lo ha sido siempre, ha hecho énfasis en la firmeza de los valores humanistas que deben acompañar al fotoperiodismo. Nos ha descrito, en clave de música y poesía visual, la extraordinaria belleza de algunas de las mejores imágenes captadas por W. Eugene Smith, como «Tomoko Uemura en su baño» o «El velatorio», y también, en clave reivindicativa del drama de la pobreza y la represión en Deleitosa, la muy famosa de los tres guardias civiles o la del vagabundo al lado de una pintada fascista. Joan ha defendido en su alocución la fotografía que capta la esencia de la condición humana y no lo accesorio: «la acción de la vida, la vida del mundo, su humor, sus tragedias; en otras palabras, la vida tal como es», como decía Smith.

Julio Carbó nos ha descrito la complejidad del trabajo en los departamentos de Fotografía de los medios de gran tirada y alcance, las diferencias con el fotoperiodismo de hace veinte o treinta años, así como el papel de internet y las redes sociales para proporcionar inmediatez y grandes volúmenes de imágenes a los medios digitales e impresos. Hemos podido apreciar cómo se cubren, con los modernos sistemas de comunicación digital, los eventos en todo el mundo, mediante, por ejemplo, imágenes de agencias o fotoperiodistas freelance sobre el terreno.

Y Chelo Sánchez ha hecho una magnífica descripción, llena de detalles y anécdotas, de la aventura de Smith en Deleitosa: la miseria y la suciedad que tenían que sufrir los habitantes de este pueblecito de Cáceres, el silencio, el miedo a la represión, la vigilancia extrema del régimen franquista de todo lo que ocurría, la historia personal de la familia Curiel… y la lucha de Smith por esquivar a los falangistas y los servicios secretos, y conseguir sacar del país los negativos para poder explicar al mundo la realidad de la España de la postguerra civil.

¡En ACAF estamos muy orgullosos de nuestra contribución a la Cultura, con Mayúsculas, de la ciudad de Santa Coloma! A continuación os presentamos un vídeo y una selección de imágenes de la sesión.